Història 4t

Imatge 1: Mapa després de la colonització

Què i qui?

Les primeres potències europees (Regne Unit, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Espanya, Portugal, Italia, Dinamarca i Rusia) a més d’ EUA i el Japó van sotmetre altres territoris a nivell polític, econòmic i cultural.

Per què?

Necessitaven vendre l’excedent de producció i comprar matèries primeres a preus baixos. L’excés de població va produir dificultats per trobar feina i la colonització podia suposar llocs on emigrar. Com les fronteres europees s’havien delimitat, per expandir-se havien d’anar a zones extra europees. Misió civilitzadora d’Europa sobre els altres continents.

Quan i com?

Al voltant de l’últim terç del segle XIX, els europeus cercaven territoris en els quals expandir-se. Es van realitzar alguns viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Els britànics i francesos van ser els primers expedicionaris (Livingstone i Stanley van ser molt coneguts a l’època). Una cop conegut el territori, i amb la superioritat tècnica i militar, els va ser fàcil conquerir els territoris. Van aprofitar les rivalitats que hi havia entre els propis indígenes i fins i tot van reclutar tropes al seu servei.

Un cop conquerit el territori, es van organitzar diferents tipus de colònies.

Conseqüències:

• Reorganització del territori.
• La població indígena perd la propietat de les seves terres.
• Introducció per part dels colonitzadors d’avenços als territoris (carreteres, ports, ponts, ferrocarril…).
• Introducció de nous conreus.
• Introducció de mesures higièniques, i com a conseqüència la mortalitat va baixar i va augmentar la població.
• Procés d’aculturació dels indígenes. Es van construir escoles i es va alfabetitzar la població, però en l’idioma, els costums i la cultura de la metròpoli, en detriment de la cultura autòctona i la conseqüent pèrdua d’identitat d’aquests.
• Els missioners ajudaven als indígenes, però a canvi d’imposar-los el cristianisme i els valors occidentals.
• Va millorar l’economia de la metròpoli (Proteccionisme). La classe alta autòctona va millorar les seves condicions de vida. La majoria de la població va empitjorar-les.
• Es van imposar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli (cacau, cafè, cotó, fruites, cautxú, etc.) i es van perdre els conreus dels natius.
• L’artesania local es va perdre per la competències dels productes industrials portats des de la metròpoli (en més quantitat i més barats).
• Desenvolupament del racisme i la segregació.
• Van haver-hi colònies que més tard, mitjançant revolucions, van tornar a ser lliures.

La  història de Memòries d’Àfrica se situa al 1913, època de l’imperialisme que treballem en aquest tema.

Una noia de Dinamarca emigra a Kenia ( Àfrica)  per viure en una granja i cuidar vaques, amb el germà del seu amant, amb el que es casa per fugir del seu país. Al llarg de la pel·lícula podem observar característiques pròpies del colonialisme:

Al principi, quan va arribar per primera vegada a l’Àfrica, la noia creia que els africans eren ignorants, i els tractava amb prepotència. Els africans  treballen pels estrangers, els tenien com a servents encara que ells tinguesin un “govern” propi. Aquest va durar fins que va arribar la Primera Guerra Mundial, la qual van guanyar i Kenia va passar a ser una colònia dels britànics. Durant la guerra utilitzaven als africans com a exploradors i soldats de primera fila. Hi ha algunes escenes on es parla d’aquests temes.

Altres detalls que surten a la pel·lícula són per exemple, que a l’enterrament d’un amic seu, els blancs poden estar a prop del difunt, a diferència dels indígenes que han d’estar més allunyats (així com l’ amant africana del mort, de la qual ningú sabia res perquè estava mal vist). Aquest és un exemple de la segregació dels indígenes a les colònies, els tracten com a inferiors.

A la pel·lícula surten tres tipus de persones que pensen diferent sobre els africans:

- La gran majoria de la població (britànics), que creu que els africans són ximples i que se’ls ha de tractar com animals. Els utilitzen com a servents.

- Karen (Meryl Streep) que els tracta com si fossin de la seva propietat, diu que “són seus”, els cuida i vol intentar ensenyar-los, però en realitat el que fa es ensenyar-los segons  la vida que té un europeu i que potser ells no volen. Fa una escola i comenta amb el Denys que el mestre serà un missioner que l’ha promès començar per l’alfabet abans d’entrar en la cristianització. Es veu una escena on el missioner ensenya les lletres als nens i diu “la g de golf”. Amb aquestes escenes podem veure el tema de l’aculturació dels indígenes, ja que aprenent l’alfabet anglès amb paraules tan llunyanes per a ells com a “golf” . Surt la idea de ensenyar a canvi de cristianitzar.

- Denys (Robert Redford) que diu que haurien de ser lliures i fer el que volguessin, no han de ser colonitzats.

Tot i que havien planificat tenir bestiar, finalment decideixen conrear cafè. Aquesta és una característica del colonialisme: canviar els conreus autòctons per altres que convé a la metròpoli. Tothom que hi viu allà li diuen que aquest conreu no sortirà bé, a aquella altura mai s’ha aconseguit.

En una altra escena, els protagonistes fan un viatge en avioneta i es poden veure les grans extensions de plantacions, així com les vies del ferrocarril. Tant l’avioneta com el ferrocarril són aparells tècnics que arriben a l’Àfrica gràcies a la colonització.

Al final de la pel·lícula, la plantació es crema i la Karen s’arruïna. Ha de tornar al seu país, però vol deixar els “seus indígenes” en terres que puguin conrear ells mateixos. En una recepció demana al governador les terres (que són dels indígenes segons diu ella). El governador li diu: “no són d’ells, són de la Corona”. En aquesta frase es veu clarament com els indígenes han perdut la propietat sobre la pròpia terra.

La Conferència de Berlín, celebrada entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín va ser convocada per França i el Regne Unit i organitzada pel Canceller d’Alemanya, Otto von Bismarck, amb la fi de resoldre els problemes que plantejaven l’expansió colonial a l’Àfrica i resoldre la seva repartició.

Leopold II de Bèlgica va ser capaç de convèncer França i l’Imperi Alemany que el comerç comú a Àfrica era la millor solució als interessos comuns dels tres països. Així doncs, a iniciativa del Regne de Portugal, el Canceller Otto von Bismarck va convocar als representants de l’Imperi Alemany, l’Imperi austrohongarès, Bèlgica, Dinamarca, França, el Regne Unit, el Regne d’Itàlia, el Països Baixos, Portugal, l’Imperi Rus, Espanya, Regne de Suècia-Noruega, l’Imperi Otomà i els Estats Units en una conferència a la ciutat d’Oslo. La conferència finalment es celebrà a la ciutat de Berlín sense la participació dels Estats Units.

• L’Estat Lliure del Congo es va confirmar com la propietat privada de la “Congo Society”. Així, el territori de l’actual República Democràtica del Congo, prop de dos milions de quilòmetres quadrats, passà a mans del rei Leopold II, i a causa del règim de terror establert es convertiria posteriorment en una colònia belga.
• Els 14 signataris tindrien facultats de lliure comerç en tota la conca del riu Congo, així com al Llac Malawi i a l’est d’aquesta en una zona al sud de 5° N.
• Els rius Níger i Congo es van fer lliures de trànsit de bucs.
• Fou signada una prohibició internacional contra el comerç d’esclaus.
• Qualsevol nou acte de presa de possessió o d’instauració d’un protectorat de qualsevol porció de la costa africana hauria de ser notificada als altres signataris del Tractat.

Colònia de poblament o domini:

- Degut al clima i a la baixa quantitat d’indígenes que poseiien van ser un lloc d’emigració de la població metropolitana.

- Degut a la quantitat de població metropolitana que hi havia la metròpoli li donava certa autonomia de govern.

Protectorats:

- Tenien dos governs en paral·lel

• Govern indígena, el qual manava en alguns assumptes locals.
• Govern de la metròpolis, el qual tenia més poder i el control sobre el govern indígena.

Colònies d’explotació:

- No tenen govern propi, estaven dominats per governadors i excercits de la metròpolis.

- Els colonitzadors s’apropiaven de les terres per crear-hi plantacions o explotar les mines.